Quina imatge tinc de mi com a escriptora?

Sempre m'ha agradat escriure, de petita deia contes per no avorrir-me.
Ara escric les meves idees caòtiques en un paper per exterioritzar-les i així em fa la sensació que un cop escrites són més fàcils. Normalment ho faig en èpoques en què estic feta un embolic o que tinc diversos problemes que em preocupen i no sóc capaç d'ordenar-los o solucionar-los. Com que escric per ordenar els meus pensaments els meus escrits són personals, amb faltes d'ortografia, escrits amb lletra ràpida (com els pensaments) incomprensibles per a persones alienes... Estan formats per frases sense connectors, caòtiques, són simples idees plasmades en un paper amb bolígraf negre i amb verd les paraules clau que em poden ajudar.
Sempre ho torno a llegir perquè aquesta és la funció del cúmul de paraules que s'uneixen de forma estranya, però m'importen poc les faltes d'ortografia, d'expressió i fins i tot que s'entengui molt poc el sentit, ja que l'únic que pretenc és trobar solucions.
Si escric per prendre decisions, traure'm preocupacions de sobre, exterioritzar els meus sentiments i afrontar-los, el meu antídot és la lectura.
Llegir llibres. sobretot de fantasia o amor m'evadeix de la realitat i em transporta a nous mons on poc importen els meus problemes i el que penso.

                                                                                                                                                         Cristina

Carta de intenciones

Yo, voy a ser sincera y directa: escogí este curso, más que nada, porque no me gustaba ninguna de las otras opciones. Creí que era fácil, me refiero a esto de coger una hoja en blanco, y escribir, sin más. Dejarse llevar por el tic tac del reloj y redactar un escrito en el que la gente me entienda o incluso que llegue a emocionarse, pero no, no lo es. Ahora mismo me enfrento al insistente tic tac del reloj que me quita el tiempo, me estresa, y yo no se que debo o que se espera de mi que escriba.

Es ahora que me doy cuenta que no ha sido un error matricularme aquí, porque reconozco que me hace falta, que lo necesito. Confio en que a final de curso pueda cojer una hoja en blanco y redactar algo interesante, que le guste a la gente, aunque solo sea un párrafo.


Cristina