Quina imatge tinc de mi com a escriptora?

Sempre m'ha agradat escriure, de petita deia contes per no avorrir-me.
Ara escric les meves idees caòtiques en un paper per exterioritzar-les i així em fa la sensació que un cop escrites són més fàcils. Normalment ho faig en èpoques en què estic feta un embolic o que tinc diversos problemes que em preocupen i no sóc capaç d'ordenar-los o solucionar-los. Com que escric per ordenar els meus pensaments els meus escrits són personals, amb faltes d'ortografia, escrits amb lletra ràpida (com els pensaments) incomprensibles per a persones alienes... Estan formats per frases sense connectors, caòtiques, són simples idees plasmades en un paper amb bolígraf negre i amb verd les paraules clau que em poden ajudar.
Sempre ho torno a llegir perquè aquesta és la funció del cúmul de paraules que s'uneixen de forma estranya, però m'importen poc les faltes d'ortografia, d'expressió i fins i tot que s'entengui molt poc el sentit, ja que l'únic que pretenc és trobar solucions.
Si escric per prendre decisions, traure'm preocupacions de sobre, exterioritzar els meus sentiments i afrontar-los, el meu antídot és la lectura.
Llegir llibres. sobretot de fantasia o amor m'evadeix de la realitat i em transporta a nous mons on poc importen els meus problemes i el que penso.

                                                                                                                                                         Cristina